La nostra proposta és demostrar la diferència de l’enamorament en les diferents generacions que coneixem.
Estat de la qüestió:
L’enamorament s’ha treballat molt, però no ho han enfocat com nosaltres.
Fonaments teòrics:
L'enamorament és un estat emocional producte de l'alegria, en el qual una persona se sent atreta per una altra, que li dóna la satisfacció d'algú qui pugui comprendre i compartir tantes coses com comporta la vida.
Des del punt de vista bioquímic es tracta d'un procés que s'inicia en l'escorça cerebral, passa a el sistema endocrí i es transforma en respostes fisiològiques i canvis químics ocasionats en l'hipotàlem mitjançant la segregació de dopamina.El enamorament es basa en els gestos i la comunicació emocional, motriu, sexual, intel·lectual i instintiva. Els gestos es basen físicament també i es duen a terme al moure, mirar-se, acariciar-se i parlar-se.
Psiquiatria: Els psiquiatres apunten que l'amor, almenys en les seves primeres fases, s'abasteix fonamentalment de química. Una substància en el nostre cervell anomenada feniletilamina obliga la secreció de la dopamina o la norepinefrina, que pels seus efectes s'assemblen a les «amfetamines», les quals produeixen un estat d'eufòria natural quan estem amb la nostra parella.
Genètica: A l'igual que la resta d'animals i éssers vius, els humans portem en els nostres gens l'impuls de «procreació» i de descendència que és al principi el que causa l'efecte d'enamorament. No obstant això, els individus pertanyents a l'homo sapiens solen tenir relacions que no necessàriament són amb motiu de procreació. De tota manera, l'enamorament, com el resultat de l'atracció romàntica, sol estar vinculat a l'atracció sexual, no és necessàriament el cas.
Disseny pràctic:
La manera de traspassar la informació que utilitzarem és a través d’enquestes a les diferents generacions.
